Ara va de clips

Doneu un cop d'ull a aquest videoclip! És divertit i original! Transmet bon rollo!
=)


THE BPA - THE BPA 'TOE JAM' FEAT. DAVID BYRNE & DIZZEE RASCAL from Fabio Resende on Vimeo.

Paulo Cohelo

I ja posats, fem-ho bé...

Paulo Cohelo deia que un nen sempre pot ensenyar tres coses a un adult: a posar-se content sense cap motiu, a estar sempre ocupat en alguna cosa, i a exigir amb totes les seves forces allò que realment es desitja.

Per què a vegades ens oblidem tant fàcilment que també hem estat nens? Sort que hi són ells per recordar-nos-ho!

Una de sexe

Entremig d'estudi i estudi doncs va bé fer una paradeta. De fet, simplement és per ajuntar un text que ja volia afegir la setmana passada però no vaig tenir temps... :S Es tracta d'un escrit que va fer la Bibiana Ballbè a una de les pàgines de l'Avui. Sota el títol Una de sexe ens parla d'amor; concretament de cinc classes d'amor, que es poden viure alhora o per separat... no sé què en penseu?

1. Amor flexible. Aquest s'adapta a tot. A una taula de billar, una tenda de campanya, una piscina, a un ascensor, a un cotxe, a un pis petit, i a un de gran. A un geminis, un aquari, o un balança. A un periodista, un electricista o un dentista. És aquell amor sense manies, que no s'atreveix anar al cine, però triomfa al llit, que és més emocionant i no compromet tant.

2. Amor guerrer. El que ha superat la bogeria de l'enamorament, i s'ha encarat al després. Aquell amor valent que aprova amb nota el pas del temps. Lluitador. Tenaç. Reposat. Però enginyós i sorprenent. Aquell amor que pren la iniciativa, i aporta solucions . L'amor més sacrificat. I el més reconfortant.

3. Amor pragmàtic. És aquell que et fa el sopar, et planxa les camises, va a buscar els nens a col·legi, organitza les vacances, fa les maletes, aguanta la mala llet, esquiva les males cares, ignora sospites. Perquè quan està tot organitzat, és molt difícil plegar i tornar a començar.

4. Amor perfecte. És aquell que neix al moment perfecte. Que té la casa perfecta, la feina perfecte, la família perfecta, els amics perfectes. I que després d'un casament perfecte, amb un bufet perfecte, una festa perfecta, i una lluna de mel perfecta, s'acaba per una tercera persona que resulta ser la perfecta.

5. Amor telegràfic. Amor intens. Stop. Emocions potents. Stop. Decisions incoherents. Stop. Persones diferents. Stop. Opinions divergents. Perspectiva fatal. Stop. Crisi descomunal. Stop. Final letal. Stop.

Últimament sempre que vaig a ca la maika acabem fent maratons de sèries. Sempre que les circumstàncies ho permeten, és clar... Ahir tocava Sex and the city. La veritat que ha estat un gran descobriment, després de tants anys sentint a parlar d'una sèrie que es deia Sexo en Nueva York i que era la canya; mira, als 22 anyets l'he descobert. La veritat és que les aventures de la Carrie and co no tenen desperdici... Quan no tenim Sex and the city, tenim Ally McBeal... que pel que és... : dones plenes d'èxit laboralment parlant i que són un fracàs pel que fa als temes amorosos. Situacions predictibles, divertides i que et fan adonar que a la vida no es pot tenir tot. Com es pot arribar a tenir tot i trobar-se alhora tant buit per dins?

La tarda va acabar en una expo per Gràcia. Jo crec que estava millor la casa que les fotos! jajaja que va! les fotos molt guais, molt artístiques tb, que després de veure tanta foto per a premsa diària, doncs s'agraeix. A més, la temàtica era la mar, i ara que comença l'estiu, doncs venia de gust :) Importància del joc amb la llum que alguns dels autors tenien en comú. I la sala, excepcional. Jo si la tingués, no la destinaria a casa d'exposicions, ja us ho dic ara... xD

un somriure i mil petons :**

Drawing happiness =)

Fa dies que no actualitzo. Vaig començar el blog amb il·lusió i empenta i des de fa un temps, cada dia em costa més escriure... I de fet m'agradaria explicar alguna cosa agradable però després de l'experiència d'aquest cap de setmana, ja us avanço que no és cap relat amable. Resulta que vaig tenir un accident anant en cotxe. Tornava de Barna per la c-17 direcció Vic, i per les fantàstiques corves del Tagamanent, amb la carretera mullada, vaig perdre el control de les rodes del darrere. Volent readreçar el cotxe, vaig xocar contra la mitjana i, acte seguit, vaig volcar. Afortunadament, pel que va ser l'accident, estic bé. Fa dies que estic pensant que dec tenir algun àngel que té cura de mi, àngel o ésser eteri o matèria amòrfa...no sé. La qüestió és que em podia haver fet molt de mal, i no me n'he fet. He "tornat a néixer" i estic, tot i que amb contusions per tot arreu... amb ganes de fer moltes coses: No deixis per demà el que puguis fer avui... n?