Uouououou

Aquí la teniu! Amy txacolínhouse a gernika!! Primícia darlings!!

jajajaja

.*

When the stars go blue

Dancin' where the stars go blue
Dancin' where the evening fell
Dancin' in your wooden shoes
In a wedding gown

Dancin' out on 7th street
Dancin' through the underground
Dancin' little marionette
Are you happy now?

Where do you go when you're lonely
Where do you go when you're blue
Where do you go when you're lonely
I'll follow you
When the stars go blue, blue
When the stars go blue, blue
When the stars go blue, blue
When the stars go blue

Laughing with your pretty mouth
Laughing with your broken eyes
Laughing with your lover's tongue
In a lullaby

Where do you go when you're lonely
Where do you go when you're blue
Where do you go when you're lonely
I'll follow you
When the stars go blue, blue
When the stars go blue, blue
When the stars, when the stars go blue, blue
When the stars go blue
When the stars go blue, blue, blue
Stars go blue
When the stars go blue

Where do you go when you're lonely
Where do you go when you're blue, yeah
Where do you go when you're lonely
I'll follow you, I'll follow you, I'll follow you
I'll follow you, I'll follow you, yeah
Where do you go, yeah
Where do you go, Where do you go

No "la" cançó del viatge... però indiscutiblement una d'elles... =)

Euskal Herria

Ja hem tornat del País Basc! Una passada! Pobles, poblets i més poblets. Un cotxe. Molta aigua. De la que queia del cel i de la nostra... (per cert, el trasnvassament es podria fer de l'Urumea i deixar l'Ebre i el SEgre tranquils...) Hospitals psiquiàtrics, borratxes a les 3 del matí que no deixen dormir, una herva que, si la toques, rellisques fins avall... la rossa que li fotia les banyes al seu home amb el seu cunyat, i mil històries més. Ara per ara l'amy sta en standby.... però tranquils que la txacolín house tornarà aviat! Us ho prometo!

Nens merci per aquests dies! Ho necessitava!

Un txacolí i un somriure!

Dècada dels 80

Us sonen aquestes cosetes? Si vas néixer durant la dècada dels 80, molt probablement et recordaràs de tots aquests elements indispensables per la vida diària... El rellotge Casio, per saber en tot moment a quina hora viviem; la cinta de K7, amb les que ens gravàvem els programes de ràdio del 'disc sol·licitat' per reescoltar-los una i altra vegada; les Converse, qui m'hagués dit que ara tornaria a portar-ne??; les bales amb les que jugàvem a l'hora del pati, els tazos, cromos de picar i variants diverses; On és Wally?, nits senceres buscant el chiquiliquatre de les ulleres de pasta; Màgia Borràs; Quién es quién; Playmòbil; la Game Boy!; el telescketch, divertit invent pels petits grans artistes; també aquella espècie de mà que s'enganxava a tot arreu...; i com no, la meva primera adquisició tecnològica: l'Alcatel One Touch Easy, amb això vaig entrar a l'era digital.

Quins records....

un somriure i mil petons**

Feliços 24!

Aniversari de la Gemma.

Kdd als Vinyals a les 10.

La laureta, com sempre, tard. 10:40 als Vinyals. Més o menys... però aquest cop tenia justificació... venia de barna de celebrar l'aniversari de me cosina... :S jejeje

La pistatxera dixaraxera en feia 24! viejaaaa!! Els pistatxos al complet! I el vi que no vaig tastar, més aquell beuratge taronja que em vau dir que era 'tang' van fer la resta! Després acabem com acabem! Xarrupant, xarrupant per clamor popular! Sort que no se'ns veuen les cares! jajaja! Dir que vaig guanyar el concurs de xarrupar flam no sé si és un honor, o... bueno, la cosa és que estava deliciós i... vam repetir! xD

vaia tajaaaa!! Nens, tranquils! que això només és un preludi... A partir de divendres... molt més!

BSO: Jack johnson, of course ... jejeje, què us pensàveu? i re, men vaig a numir que demà m'haig de llevar d'hora! que tinc metge!

Nanittt

Petonets***

Countdown...5, 4, 3, 2, 1

Bueno nens, semblava que no podia ser... però al final la data s'acosta! de fet el dia D ja és aquí! Divendres ens les pirem! Bufff... Ho necessito més que mai! Necessito un break de feina i de la uni! Ja! 4 dies de descans total. Al nostre ritme, bueno, al del pistatxos car... Per cert, el tema maletes em preocupa... fa temps que ho dic però ningú em fa cas! Divendres ens trobarem allà, amb quatre maletes (la meva immensa...) i no hi cabrem... A ningú més li preocupa? Les maletes, i els sacs, i els cds! no ens oblidem dels cds! que per cert, davant el vostre boicot a les meves propostes musicals, he decidit fer-me un cd with my music :P (ara pq el cotxe no tingui reproductor... '¬¬)

Ale nens, m'agrada que anem escalfant motors! A terres basques ens hi espera tranquil·litat i una mica de festa... (oi?!)

un somriure*

laureta

Pic: (abreviatura de la paraula picture, en anglès, o almenys així li diuen a les 'fotos els adolescents de 17 anyets acabats de fer...jejej re, paranoies) Això de la foto és San Juan de Gazteluaxe. El contrallum li dóna a la foto una calidesa excepcional! A plena llum del dia però, encara és més espectacular!!

I voltant, voltant per aquests móns internàutics he trobat aquesta foto que veieu a sota. És una imatge curiosa: Bilbo com a centre del món i de qualsevol galàxia de l'espai exterior! jajajaja

Qui s'ha menjat la mousse?

Quin fart de riure cada vegada que veig aquest anunci per la tv! Aquest nen és una passada! És que si t'ho diu així de convençut, jo em creuria que no s'ha menjat la mousse! Encara que porti la xocolata escampada per tota la cara!

Volia trobar-lo en una llengua més propera... però només ho he trobat en francès pel youtube!

un somriure*

laura

Sau

Una tarda qualsevol, 4 pistatxos i un cotxe es troben de cop i volta enmig d'un desert. Un desert? Bé, últimament ho sembla; abans deien que era un pantà. Però fa temps que no hi veiem aigua. De fet, cada dia n'hi ha menys.

Hi havia anat feia poc però no recordava totes les valles que impedeixen arribar a l'antiga església (risc de desprendiment, o això diuen) El cas és que en aquest magnífic paratge, un pistatxo es va perdre (..?), en kitus escrivia missatges i feia fotos amb el mòbil, la sílvia va agafar la meva cam i també vinga a fer fotos! Jo passava fred... xD Paratge tranquil, no com la última vegada que hi vaig anar que estava ple de domingueros. Aquest cop n'hi havia uns fent una rave, però aquests no molesten i van al seu rollo.

No ens vam ni acostar a l'aigua. Parlant de les nostres coses. I en vallbona voltant lluny, clar. No fos cas... ;P

La tarda es va acabar a Vilanova de Sau prenent un cafè amb llet ben calentó i unes patates (sí unes patates..!?!) Som raros, què vos fer-hi!

III Cimera de Miravet

Nens! L'havia de penjar! Que macus estem tots plegats al terrat del castell! Bonic cap de setmana, feia temps que no reia tant! La pròxima quan serà...?

un petonet**

Monegal i la croada socialista

Article de Ferran Monegal: 'Ni ZP ni Rajoy van anar a 'Mr. España''

FERRAN MONEGAL

(Blablablabla...)

CUNÍ DÓNA UNA ALEGRIA A DURAN LLEIDA --. Assenyalem el millor moment, el més pictòric, el més humà, del Debat dels polítics a TV-3. Va ser a la introducció, quan Josep Cuní glossava la importància de la trobada que es disposava a moderar. Deia que totes les enquestes asseguren que els vots de Catalunya seran decisius per a la presidència d'Espanya; i quan va afegir: "Conclusió: la importància del que veurem i escoltarem a continuació està fora de dubte", en aquest instant, en aquest moment, el realitzador va manar als seus càmeres que enfoquessin Duran Lleida. ¡Ah! llavors vam poder veure el somriure de satisfacció que es dibuixava a la cara del polític de CiU. Aquesta advertència de Cuní, que Catalunya serà decisiva en l'elecció del president espanyol, va ser per a Duran com una injecció de vigor. Són tantes les aspiracions d'aquest polític, la seva il.lusió per tenir pes a Madrid, que les paraules de Cuní li van actuar al cos com una injecció de Reflex combinat amb Linimento Sloan.

Aquí tenim un trosset de l'article que ha escrit el Monegal pel Periódico d'avui sobre el debat de divendres. Critica al Cuní? Que estrany. Critica que piqués l'ullet a Duran i Lleida? Que estrany. Diu que Duran es va sentir com si el Cuní li estigués injectant Reflex en vena? ... Què passa en aquest país que ens hem de dedicar a dir obvietats?

Però el monegal no era analista televisiu?

Per cert, la cosa encara té més gràcia si vas a la pàgina del periódico i llegeixes l'article sencer. Resulta que a l'espai visual on apareix la referència aquesta al debat-Cuní-Duran, al senyor Monegal li han posat l'anunci de campanya del Duran de Respectaran Catalunya.

Ironies de la vida....

Sitting, Waiting, Wishing - Jack Johnson

Treball de flash però ara toca un descans...

És un gust veure disfrutar així a la gent fent música!

-In between dreams, 2005-