Una bateria, dues bateries, tres bateries

Un dilluns qualsevol. Vaig a currar. Quedo amb els col·legues de classe per fer fotos. Surto pitant de la feina. Dino ràpid en un d'aquests restaurants all you can eat. Sin prisa pero sin pausa. Sé que he quedat. No vull fer tard (és un dels propòsits de la llista pel nou any!) Miro el meu rellotge: el mòbil. No es desbloqueja. Potser no he apretat bé les tecles. El miro a contrallum. Merda, està apagat. Ja sabia que tenia poca bateria des d'ahir a la nit quan vaig decidir que no aniria a dormir a casa però em pensava que aguantaria. Òbviament no tenia carregador. La improvització mola. Si no, segur que m'hagués perdut una interessant conversa cinematogràfica. Però hi ha altres coses, com el carregador del mòbil, en les que no penses. Surto corrent del restaurant, deixant el culet del cafè que tant m'agrada. L'ànsia de saber quina hora és i el fet que segurament estic arribant tard permeten que m'oblidi del piti de després de dinar!

Entro al metro i miro: són les tres i trenta-tres. Bonica coincidència numerica, penso. Verdaguer està a dues parades. No arribo tan tard. Surto del metro a i 37. Hi ha dues sortides i òbviament surto per la que no és. Per què no em fixo mai? Arribo i no hi ha ningú. Per què? Vaig tard, ja ho sé. Però on són els 10-20-30 minuts de cortesia? De seguida m'adono de l'estupidesa dels meus pensaments. Cortesia?

De sobte, començo a pensar que abans, les coses eren diferents. Molt diferents. Abans, si m'haguessin dit, quedem a casa meva, que està al costat del metro, m'hagués apuntat el carrer en un tros de paper. No hagués esperat a que si arribava tard, i ja no hi havia ningú, no passa absolutament res perquè còmodament puc trucar per dir: on és el carrer exactament? Veieu l'estupidesa de tot plegat? Quedes amb algú sense acabar de quedar-hi perquè quan arribi l'hora o estiguis al lloc que més o menys està a prop, truquis per requedar i reconfirmar.

El telèfon mòbil ha canviat les relacions interpersonals. I tot plegat a únic benefici de les grans companyies telefòniques. I t'adones també, que en l'era de la tecnologia i les comunicacions instantànies, tot està al destí d'un aparell que emmagatzema energia. Perquè vull un mòbil tres ge, que em permet fer videoconferències, parlar per internet i no sé quines pijades més? Jo només volia saber la hora, arribar puntual i no haver de fer cap trucada per demanar on era el carrer exactament. Maleïda bateria...

El Raval

No em puc estar de comentar la gran altra notícia de la setmana. La detenció de 14 islamistes al Raval de Barcelona. Surt el Saura dient que no tenen indicis que volguessin atemptar, però els tenen en presó preventiva. Mantenen la defensa en favor del pastisser del carrer Hospital assegurant que ‘era bon home’ i resulta que era l’ideòleg de l’equip. Venen tres persones disposades a perdre la vida per la causa santa, però estranya molt als veïns el fet de veure’ls desesperats buscant feina; i és clar, ‘algú que busca feina enèrgicament no pot estar pensant en suïcidar-se’. Absurd.

Estats Units no ha viscut, i molt probablement no viurà, un altre fatídic 11-S. A Londres tampoc es tornarà a repetir un 7-J. Però, per què l’estat espanyol sí que ha estat a punt de tornar a viure un altre 11-M? És inacceptable. Cal introduir a la memòria col·lectiva que aquest estat on ens ha tocat viure és objectiu dels terroristes. Ells ho diuen als comunicats via youtube que fan. Però el Saura i d’altres polítics similars no ho volen veure. No es tracta d’alarmisme, sinó de realisme. Senzillament. Realisme que demostra que els presumptes activistes, no eren tan presumptes; realment tenien intenció d’atemptar. Tenien en el seu poder explosius i un temporitzador. Sis dels catorze detinguts ja estaven completament preparats per cometre un atemptat suïcida. Es volia fer el passat cap de setmana, concretament al metro de Barcelona.

Saura: vull tranquil·litat. Vull saber el que passa. No pots sortir a parlar dient que no passa res. Donant a entendre que segurament la policia s’ha precipitat amb les detencions. I que pobrets els immigrants que sempre són diana fàcil. Si la incompetència no et deixa governar bé, plega. No enganyis a la gent. Si no, el pròxim dia fes com el teu col·lega de Madrit; el Rubalcaba. Callant durant tota la setmana i deixant que la feina bruta d’informar, la facin aquells que estan més desinformats. Saura, busca’t un altre Saura. Conselleria d’Interior, eficàcia ja siusplau!

La caiguda de Prodi

Ahir llegia al diari la crònica sobre la caiguda de Prodi al Senat italià. Es qualificava la sessió d’’opereta’. Quina llàstima. Perquè el Senat no és el circ. Tot i que escopinades, insults, i intents d’agressió tampoc se’n veuen al circ. Des de quan es brinda al Senat? Doncs a Itàlia des d’aquesta setmana. Tot plegat sembla més propi d’una pel·lícula italiana que no pas d’una reunió de personalitats que governen un país.

Sincerament no he acabat d’entendre el perquè de la caiguda de Prodi. El rerefons vull dir. Els números són clars: 5 punts d’avantatge va obtenir l’oposició en la votació.
‘El partit que ha provocat aquesta crisi dins el govern són els democristians que formen part del Partit Popular Europeu. La setmana passada, els jutges van detenir 23 membres d’aquesta formació i van anunciar que estaven investigant el seu líder, Clemente Mastella, per haver recomanat una persona de confiança per un càrrec públic. Mastella es va indignar i va demanar la solidaritat de l’equip de govern. Prodi li va donar. Però el polémic polític democristià no en va tenir prou i va sortir del govern per passar-se a l’oposició. El Partit de Mastella només té l’1’4% dels vots però el seu suport era clau per mantenir la majoria al Senat’.
Prodi li dóna suport des del govern, insisteix dies més tard en que el cap del seu partit és innocent i voten en contra? Segurament hi ha molt més darrere que no sabem ni sabrem mai però la política és un sense sentit. Absurd. Interessant, però absurd.

Tres parlamentaris formaven part d’aquest grup que primerament recolzava a Prodi en el govern. Dos d’ells van votar en contra i un a favor. Això li va costar anar a l’hospital al que va votar a favor. Escopinades, insults i davant la pressió.. l’home es va desmaiar. Normal. I per acabar-ho d’adobar tot, els que van fer caure a Prodi, van brindar amb cava. Potser era català...?

Fes servir protector solar!!

Doncs sí nois, a vegades és imprescindible fer servir protector solar. De fet crec que és una de les olors que més m'agrada. Quan estàs de vacances, i abans de sortir de casa per anar a la platja et poses el protector... És aquella olor entre agradable i afalagadora...que no deixa ningú indiferent. Feu cas dels consells! Són interessants!

M'agrada molt un que diu alguna cosa així com: 'Coneix les regles, tot i que no tinguis intenció de seguir-les'...

Alee a cuidar-se!*

Duran i Lleida

Aquest matí a l'estació de Cerdanyola city m'he espantat. He vist un gran cartell amb la fotografia del Duran amb un text preocupant. Aquestes paraules em recorden al discurs xenòfob de Josep Anglada (PxC)...

L'infern de la premsa, suggerent títol per un video que intenta vendre bon periodisme. ¿Todos los periodistas vienen para acá? - es pregunta el prota.

Després de diversos intents per introduir-me en l'univers blocaire...espero que aquesta vegada sigui la bona! Veient que tots els pistatxos tenen bloc propi, la dress me up no podia ser menys així que aquí teniu aquest raconet. Un lloc per penjar fotos (de les meves i dels altres) però sobretot per escriure i penjar links d'allò que més em cridi l'atenció.

Esperant que aquest bloc tingui més futur que el myspace o el fotolog... em dono per benvinguda :)